dijous, 28 de juny del 2012

Poema per al pròxim poemari

Molt bon dia companys!!! aquest dissabte 30 de juny de 2012 a partir de les dotze del migdia serem al Recital pel Dia de la Terra, organitzat per La Bastida (entitat sense ànim de lucre que promou la cultura a la ciutat d'Igualada). Això es farà a l'Espai Jardí Aromàtic--Cal Badia-- al C/del Sol, núm.17 d'Igualada.--al barri del rec--Cada poeta llegirà 3/4 poemes a molt estirar.

Poema 11--per al pròxim poemari--

El cel torna a ser d'un blau intens
per tots aquells que s'hi volen emmirallar de nou.
Escriure cartes des de les ombres
no són impediment de res.
No seran mai fosques i negres les paraules
perquè ara només ens val cercar la llum dels que s'estimen...,
volem sentir l'alè del pare, la mare i els germans
mentre llegeixen en veu alta les ganes de somiar.
La dona plorarà emocionada davant dels fills
perquè sabrà que si tot va bé
aviat rebrà l'abraçada i els petons de l'home
en nits de tendresa i causes justes
amb vida alliberada i nens que juguen sense pors.
Encendrem els dies d'esperança. Serem la puresa
d'aquest foc encoratjador que ens aplana el camí.

-aquest el llegirem dissabte... voleu venir? doncs ens trobem allà!!-

dimecres, 27 de juny del 2012

En nom de la guerra

Lliurem batalles d'infants
només si la branca de l'arbre
és un fusell carregat d'enginy
amb el record innocent d'ahir.
Et proclamo príncep guerrer
en nom de la guerra. Et faig heroi
de tots els esclats de victòria, just avui,
ara que entregues amor incondicional
mentre expliques a la dona les raons innocents
de quan enceníeu els dies
després de totes les derrotes viscudes
perquè era necessari plorar, saber coses del dolor
i entendre la vida des de tots els angles,
amb tenacitat i perspectiva crítica.
Avui ja no cal vessar llàgrimes d'ahir.
La tristesa d'aquells dies adults
era el somriure de tots aquells nens que jugaven a fer de soldat

sense saber de la mort caòtica
que vestia carrers negres plens de cossos...,
plens de dol
en nom de la guerra.

Marc Freixas, a vint-i-sis de juny de dos mil dotze
-publicat a www.relatsencatala.cat/relat/en-nom-de-la-guerra/1039703 el 27 de juny de 2012-

dilluns, 25 de juny del 2012

El teu ritme...--poema per a ballet clàssic--

La professora de ballet clàssic de la meva filla em va demanar de fer un poema per al proper dimecres dia 27 de juny de 2012 en motiu de l'espectacle que han preparat pel fi de curs, i aquest n'és el resultat.



El teu ritme
és una dansa que dibuixa la tendresa
amb una pintura sensible a cada racó de l'escenari.

Hi ha ombra damunt les passes
per fer-hi cabre la bellesa en ple moviment...,
i direm el nom de cada música
mentre acomodem aquesta sensibilitat innata
al bell mig de les flors que viuen dins les emocions.

Direm doncs
que la dansa harmonitza el teu ritme amb obres orquestrals
acompanyant paisatges ben íntims i plens de calma... volgudament
allà on el silenci es fa present
i tot esdevé màgia pels sentits.

Ara ja sabem del cert
que la pintura és sensible a cada racó de l'escenari
perquè el teu ritme
dansa amb la tendresa d'una manera inigualable
i la converteix en eterna fins més enllà de l'infinit.


Marc Freixas, a 20 de juny de dos mil dotze

dijous, 21 de juny del 2012

Gràcies pels dies blaus

Avui hem acabat d'exhaurir una història molt maca viscuda amb una gran intensitat.
Aquest matí, no fa gaire estona mentre anava amunt i avall amb la furgoneta de la feina, he parat a recollir el Pere, un avi entrany...able d'aquells que es fan estimar a primer cop d'ull--imagineu-vos ara que ja fa uns quants mesos llargs que el conec, com l'aprecio i l'estimo després de portar-lo molt sovint al centre de dia on treballo des de fa uns quants anys-- El Pere sempre em recordava el dia que vaig anar amb en Cesk a fer-hi un recital no fa massa, i deia : "Marc, a veure si enredem a la meva dona per comprar-te el llibre!!" i jo sempre li responia que ja li donaria sense que m'hagués de donar res, que quan el tornés anar a buscar els hi faria arribar un exemplar, però ell, tossut com és sempre que li deia això em responia que ni parlar-ne : "no, no!! jo el teu art el vull perquè val molt més del que val el llibre... i que no se'n parli més!!" llavors jo me'l mirava amb cara de no saber com actuar (fa molt de respecte veure els ulls d'un home amb el seu bagatge ple d'experiència, i entendre i notar que aquesta mirada que fa és plena de sentiments i emoció... veure que se li humitejaven els ulls mentre em parlava) i em quedava quiet, palplantat, immòbil, fins que esclatava un somriure per intentar treure ferro a l'assumpte--penseu que tot això passava amb pocs segons, però caram... quantes coses ens dèiem sense dir massa!! no sé si us ho podeu imaginar, però per a mi és del tot inesborrable!!
Tot això us ho explico perquè tenia ganes de compartir amb vosaltres algun d'aquests records imprescindibles que em queden a la memòria i que d'alguna manera ja m'acompanyaran sempre dins "El llarg camí d'escriure", dins aquests dies tan blaus i meravellosos on he gaudit com un nen a punt d'assaborir la llaminadura que més li agrada.
Records que fan olor de rumba amb l'Albert Ferrés i els seus Terratombats, records de Bellreguard a La Safor amb el company, amic i poeta Enric Pellicer... records de música barrejada amb versos lliures...
i alguna recompensa verkamiana que falta concretar per acabar de posar punt i final en aquest recorregut de trajecte literari... i alguna cosa que em deixo... i alguna altra que vindrà en un futur no massa llunyà--alguna cosa relacionada amb la calma, els nostres drets individuals a existir cadascú a la seva manera, els silencis imposats i els amors possibles, impossibles, somiats, no somiats... amors per conquerir!! tot en un mateix fil conductor dividit en dues parts dins un proper poemari-------però ara toca tenir els peus fermats a la terra, donar les gràcies per tots aquests dies blaus viscuts fins avui--donar les gràcies per tots els dies blaus que han de venir-----i donar les gràcies també a aquest bloc http://vololliure.blogspot.com.es/2012/03/los-dies-blaus.html
per creure que els dies blaus poden fer-se acompanyar de fotografies... gràcies per voler recordar aquest poema....-----gràcies a tots!! sense vosaltres això no hauria estat possible!!una abraçada, petons... i ara toca agafar forces per continuar aquest camí començat!!!!Recordeu : Calma, Amor, Silenci... i sobretot dies blaus!!!!

dilluns, 18 de juny del 2012

Plantarem artistes...

---que ningú quedi sense resposta---



Plantarem artistes
amb la necessitat immediata de reivindicar l'amor
i també la casa que volem després de tants esforços.
Preparem-ho tot
per sortir valents a l'escenari
i que ningú quedi sense resposta.
Proclamo la teva vàlua personal
com a príncep rebel
i heroi dels nous temps que han d'arribar.
Reviuré al vuitè dia
quan tot hagi acabat, després dels desastres
i s'enfonsin tots els règims dictatorials i econòmics...,
just quan el greu mal dels teus capricis innecessaris
facin via pels camins venenosos del teu podrit cos corcat.
Serà llavors
que tastaràs l'amargor
provocada pels alts egos d'excentricitat egoista.
Perquè serà llavors que plantarem artistes
amb la necessitat immediata de reivindicar l'amor
i també la casa que volem després de tants esforços.

divendres, 15 de juny del 2012

Rere el desig

Rere el desig
hi ha la mirada de somnis per conquerir,
i fanals encesos amb poca llum
perquè tens els ulls mig tacats, tancats
mentre procures tenir cura de les llàgrimes
que no vols emplenar per cap mena de pressa.
I ara, al carrer
imagino braços destrossats
i condemnats a la misèria final... absoluta.
A la meva llar infectada
em culpo de tota impotència pròpia... mortal.
Després et busco els anhels,
el somriure i les emocions
i el tacte, les paraules precises
i els versos més bells que existeixen...,
i encara sóc incapaç de trobar la perfecció, renego de mi mateix
i em desfaig a trossos la pell-imperfecte-
per no saber triar versos plens de salut.
Tot desemboca en un desencís
i em porta inevitablement altra vegada a la meva llar infectada.
Haurem de fer la força bruta junts
i practicar decididament el sacrifici inhumà
de trencar la cadena de ferro rovellat
que ofega de manera salvatge el nostre coll.
Perquè tot és rere el desig, i encara ens espera
aquella nostra mirada de somnis per conquerir.

Marc Freixas, a quinze de juny de dos mil dotze--poema inèdit--

dimecres, 13 de juny del 2012

Totes les muses del teu cos


Poso les teves mans
damunt les tecles d'algun piano
per acariciar-te els dits
sabent que tot esdevindrà melodia
allà on les notes queden afinades per sempre.
Vull escoltar la tendresa
mentre la música dansa.
I amb el pas delicat
refaré la coreografia generosa
que assaboreix la meva boca
quan els ulls ressegueixen la bellesa
just en els moments precisos
on es mouen totes les muses del teu cos.
Dolcesa volguda i exagerada
per atraure aquelles notes
que ja queden afinades per sempre...,
per atraure la teva boca assedegada
i el gust dolç dels teus petons de sucre,
ara que els llavis
ja demanen la meva atenció
amb un amor desmesurat
que protegeix cada centímetre de tu
abraçant delicadament la pell, finalment enamorada
damunt les tecles d'algun piano
que portarà el teu nom gravat a les seves entranyes.

Marc Freixas, a tretze de juny de dos mil dotze

diumenge, 10 de juny del 2012

De tot cor, Planeta Lluç i Joan Pinyol


7 de juny de 2012--un d'aquells dies magnífics que guardes a la memòria per sempre, allà on el record perviu i protegeix allò que consideres important i es converteix en un privilegi destacat per motius personals.
"De tot cor" és un llibre de 32 contes on la paraula cor hi preval de maneres ben diverses--amor, desamor,...--32 contes de 32 autors diferents de la Catalunya Central, entre ells l'escriptor de Capellades Joan Pinyol, narrador, llicenciat en filologia catalana i professor d'ensenyament secundari que l'any 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders que de fet es converteix en el seu màxim referent a l'hora d'escriure. No patiu, ara no us explicaré tota la seva biografia, entre altres coses perquè la podeu trobar en molts llocs dins la gran xarxa d'internet, per exemple en aquí

Doncs res, tot això ho dic perquè vaig tenir el meravellós plaer de conèixer-lo personalment en la presentació que es feia del llibre "De tot cor" a la Biblioteca Central d'Igualada i em va semblar--per la poca estona que vàrem poder parlar--una persona extraordinària, molt humil i sincera, que a més a més potser va pensar que jo era un pèl pesat perquè tenia ganes de dir-li tantes coses que segur que sense voler--degut a l'emoció que sentia en aquells moments--el vaig atabalar... perdona Joan, gràcies per escoltar-me, tot i que parava molt l'orella quan em parlaves--ets un molt bon referent per a mi encara que l'estil que emprem l'un i l'altre és obvi que no és el mateix, però penso que hi ha punts en comú entre la narrativa i la poesia considerada de vers lliure que és la que jo faig servir--entre d'altres coses perquè no en sé fer de cap més manera, en fi!!!--
Res, tot això és per agrair la teva paciència i per acceptar l'intercanvi de llibres--per fi ja tinc "Planeta Lluç"!!!!--encantat d'haver-te conegut i espero que ens anem trobant pel món i que ens uneixi l'amistat i la literatura... gràcies per tot, de debò, moltes gràcies!! Et torno l'abraçada de lluç--ja m'entens--

dimarts, 5 de juny del 2012

Crides--poema per dir prou a la violència de gènere--

Ofegant la veu
dins la cova del llop
perquè crides desesperadament
i vols escapar del domini masclista

                                              dictatorial

que rebenta la teva boca plena de roses... afamada
per culpa d'una carn assassina que colpeja la pell sensible.

Princesa de rostre perdut en mil batalles
que persegueixes el somni de viure

                                            ... de somriure...

perquè pateixes en pròpia pell
la crueltat i l'agressió,
la pallissa sense raó
ni fonament.

Odi injustificat
en cossos maltractats,
violència gratuïta
d'una colla de fills de puta.

dissabte, 2 de juny del 2012

Infinitament junts

--poema amarat d'amor pels quatre costats--

Infinitament junts,
allà on l'escorça del teu cos comença
és on hi fa cap la meva pell entendrida.
La proximitat dels teus ulls
petonegen llavis assedegats d'amor
a ras d'una terra flonja, serena i empolsada
a mig camí d'enlloc, on nosaltres hi trobem el clímax :

la raó màxima de ser un de sol,
d'esdevenir puresa irrepetible
sabent que si volem serem eterns per tots els dies.

I desmesurats de qualsevol mena de mesura
trobarem escletxes de sexe compartit
perquè serà l'hora de pactar serenament
amb les mans tocant melodies inacabables,
amb l'escorça del teu cos que comença
allà on hi fa cap la meva pell entendrida.

Infinitament junts
servarem pells damunt de cossos
que s'estimen sabent que mai hi haurà final.


Marc Freixas, 11 de febrer de 2012

divendres, 1 de juny del 2012

Vers alliberat

Tu
que tens el cor en les paraules
i no dorms arrecerat en la provocació, en la mentida
de diaris que dibuixen desastres constants
planejats a consciència divina
d'alguna ment mal il·luminada.
Tu
que tens el seny dins les arrels
i no formes part de la carcassa imposada... tu
que guies camins visibles d'esperança
perquè protegeixes el rostre primitiu i nu
fins arribar a la llibertat de nosaltres

... desfent nusos de ferro
quan volien ofegar-te entre reixes...

Tu ets el vers,
l'ocell que vola estès,
el sostre blau accessible...,
inacabable com la mar mediterrània
enamorada del cel ple d'estels rojos.
Tu ets la raó,
l'amor etern que feia falta
per fer petons de sucre
embalsamats amb el crit final d'una victòria.
Tens el cor en les paraules, el seny dins les arrels.

Marc Freixas, 1 de juny de 2012

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.